reflexions abans de dormir

Després d'entregar la PAC2, he necessitat uns dies de relax per assolir tot el que ha passat. La utilització de les noves eines, que no sempre et fan cas quan vols i de la manera que vols, juntament amb el fet que no només has d'aprendre a utilitzar-les, sinó que el contingut ha de ser coherent amb el treball final que ens hem proposat, és un conjunt que costa observar amb prou perspectiva com perquè l'un no t'amagui l'altre.

Que fàcil seria fer pràctiques de totes les eines noves sense haver de pensar en els continguts !!! Perquè una eina tecnològica amb temps i paciència, perd el misteri i la por queda substituïda per la curiositat, per les ganes de posar-la a prova i determinar fins on pot arribar. Desafiar-la i vèncer-la !

Però quan estàs animada perquè la tens, la domines... ai, et comences a ensorrar quan veus que potser t'has mirat massa el com i has deixat de banda el què... però en fi, ho has fet el millor que has sapigut i intentes pensar com millorar-ho en la pròxima. Aquest és l'avantage de l'avaluació contínua, és el treball constant el que preval, que hi siguis i t'hi esforcis perquè el pas següent sigui millor que l'anterior.

Primer la wiki i el bloc amic i consol de les penes. I ara el cMap.
El tinc descarregat i l'he visitat per sobre. Em preocupava més tenir una bona base conceptual, un bon camí a seguir abans no endinsar-me de debó en el món virtual dels mapes. Ara que hem aconseguit un consens, és hora de treballar la forma i millorar el contingut. Encara hi ha passos que no els veig del tot clars. Hi treballarem més.

El xat.
Un descobriment gratificant. Poder preguntar, discutir i obtenir la resposta "immediatament", és un consol. Potser no hauria de ser el millor recurs a utilitzar en un treball virtual, però quan tens tantes coses per aclarir, és el més útil i fàcil.

Replanificació.
No ho veig clar. Cal que hi treballem més. En un grup tan reduït, la veritat és que la figura de coordinador/a s'ha diluït, ens necessitem les dues per tirar endavant. L'una empenta l'altra a seguir i a donar idees. També és més fàcil l'acord. Ens estem perdent la dificultat de treballar amb gent que discrepi, que discuteixi i per tant la necessitat d'un protocol per prendre decisions.
Ha estat fàcil la divisió de tasques. Serà difícil quan totes dues ens encallem en un punt. No tindrem prou perspectives per poder solucionar-ho. Tinc l'esperança que quan això passi puguem tenir el suport de la resta de companys i del consultor, perquè, per ara, el millor de la UOC, per mi, són aquests espais fantàstics anomenats: Fòrum. En ells et veus reflectida en els problemes dels altres i en les solucions dels altres, t'adones que els passos que fas no són pas tan diferents com els teus.
Aquests espais màgics et fan sentir acompanyada, perquè la solitud és una altra de les característiques que la UOC a vegades et provoca. Et sents sola i desvalguda en un món d'experts, de gent que en sap un niu de tot, molt més que no pas tu i et preguntes: què hi faig jo aquí? quina sobèrbia m'ha dut a voler seguir els passos d'aquesta gent?

Una necessitat vital de fer alguna cosa que em ve de gust fer-la, senzillament.

M'ha tornat a sortir literari, no tinc remei.

Magda

Sobre la asignatura de Competències TIC en Informació i Documentació

      Cuando comencé esta asignatura, en los primeros pasos del debate y formación de grupos, tengo que reconocer que me pareció difícil, me hacía sentir fuera de lugar y sin saber muy bien qué era lo que  se  me pedía, hubo algunos momentos de frustración y de pensar en dejarlo para mejor ocasión.

       Después de formar el grupo y de superar todos los problemas de abandonos, creo que he conseguido mejorar mi relación con la asignatura, incluso podría decir que, en este momento, de las que estoy haciendo, es una de mis preferidas. Cierto que quizás, al ser el grupo de solo dos componentes, la comunicación es más fácil y fluida, lástima que no seamos el grupo completo, para poder captar toda la problemática que puede haber en poner de acuerdo a varias personas trabajando de forma virtual.

       No quiero dejar pasar  la ocasión de agradecer a Magda su labor y constancia  que hace que el trabajo sea mucho más fácil.

Asincronia

Món virtual. Treball col·laboratiu.

Bé què en puc dir d’aquesta suma? Per mi encara és com enamorar-se. Aquell estat d’ànsia que et fa voltar pel món preguntant-te: el veuré?, em mirarà?, on deu ser ara?, què deu estar fent en aquest moment?

El treball col·laboratiu per mi, encara, és una mica això, voltar i voltar, treballar, reflexionar i quan ja estàs apunt per compartir i discutir tot el que has treballat, et preguntes: que hi haurà algú que m’escolti, que em guiï, que em discuteixi la meva feina?

És una angoixa que es va transformant a mesura que la feina es va perfilant, va agafant forma, aleshores és quan t’adones que aquest patiment bé val la pena, quan compartir és aprendre i coneixement, no només tècnic, també sobre les persones i les diferents maneres de fer i comunicar-se.

Comunicació. Quina paraula tan bonica en un món on només som una foto dins una finestra oberta a l’infinit de la informació.

Queda clar que el nostre grupet no ho ha tingut fàcil, i encara ho tenim complicat. Però sigui com sigui, siguem els que siguem, ens esforçarem per millorar la comunicació i el rendiment.

Hem de prendre una nova dinàmica, tornar a plantejar de nou els nostres acords i madurar una planificació més acurada. Els problemes i errors han de servir per millorar, per agafar empenta i il·lusió. 

Però primer de tot, cal donar-nos suport entre els presents i a qui esperem que hi torni a ser ben aviat.

Tot és possible amb força de voluntat

Tal com dius Aurora, no hem tingut gaire bon començament,
però ara, amb una mica de força de voluntat, tot sembla una mica millor.
Ens cal insistir en allò que volem, no deixar que els entrebancs ens dominin.

"Lo importante no es como se empieza sino como se acaba", quiero empezar este blog con una frase que me parece muy acertada y que casi podríamos dejarla como consigna. Nuestro grupo tardó en formarse y al poco ya perdimos a uno de nuestros componentes, hemos ido un poco "desconectadas" pero creo que estamos a tiempo de enmendar nuestros errores y seguir adelante con el trabajo.

En mi caso la falta de tiempo y la acumulación de trabajo de otras asignaturas son mi disculpa, y mi falta la mala planificación. Espero, que en lo que queda de trabajo podré resolver todos los errores cometidos hasta ahora.