reflexions abans de dormir

Després d'entregar la PAC2, he necessitat uns dies de relax per assolir tot el que ha passat. La utilització de les noves eines, que no sempre et fan cas quan vols i de la manera que vols, juntament amb el fet que no només has d'aprendre a utilitzar-les, sinó que el contingut ha de ser coherent amb el treball final que ens hem proposat, és un conjunt que costa observar amb prou perspectiva com perquè l'un no t'amagui l'altre.

Que fàcil seria fer pràctiques de totes les eines noves sense haver de pensar en els continguts !!! Perquè una eina tecnològica amb temps i paciència, perd el misteri i la por queda substituïda per la curiositat, per les ganes de posar-la a prova i determinar fins on pot arribar. Desafiar-la i vèncer-la !

Però quan estàs animada perquè la tens, la domines... ai, et comences a ensorrar quan veus que potser t'has mirat massa el com i has deixat de banda el què... però en fi, ho has fet el millor que has sapigut i intentes pensar com millorar-ho en la pròxima. Aquest és l'avantage de l'avaluació contínua, és el treball constant el que preval, que hi siguis i t'hi esforcis perquè el pas següent sigui millor que l'anterior.

Primer la wiki i el bloc amic i consol de les penes. I ara el cMap.
El tinc descarregat i l'he visitat per sobre. Em preocupava més tenir una bona base conceptual, un bon camí a seguir abans no endinsar-me de debó en el món virtual dels mapes. Ara que hem aconseguit un consens, és hora de treballar la forma i millorar el contingut. Encara hi ha passos que no els veig del tot clars. Hi treballarem més.

El xat.
Un descobriment gratificant. Poder preguntar, discutir i obtenir la resposta "immediatament", és un consol. Potser no hauria de ser el millor recurs a utilitzar en un treball virtual, però quan tens tantes coses per aclarir, és el més útil i fàcil.

Replanificació.
No ho veig clar. Cal que hi treballem més. En un grup tan reduït, la veritat és que la figura de coordinador/a s'ha diluït, ens necessitem les dues per tirar endavant. L'una empenta l'altra a seguir i a donar idees. També és més fàcil l'acord. Ens estem perdent la dificultat de treballar amb gent que discrepi, que discuteixi i per tant la necessitat d'un protocol per prendre decisions.
Ha estat fàcil la divisió de tasques. Serà difícil quan totes dues ens encallem en un punt. No tindrem prou perspectives per poder solucionar-ho. Tinc l'esperança que quan això passi puguem tenir el suport de la resta de companys i del consultor, perquè, per ara, el millor de la UOC, per mi, són aquests espais fantàstics anomenats: Fòrum. En ells et veus reflectida en els problemes dels altres i en les solucions dels altres, t'adones que els passos que fas no són pas tan diferents com els teus.
Aquests espais màgics et fan sentir acompanyada, perquè la solitud és una altra de les característiques que la UOC a vegades et provoca. Et sents sola i desvalguda en un món d'experts, de gent que en sap un niu de tot, molt més que no pas tu i et preguntes: què hi faig jo aquí? quina sobèrbia m'ha dut a voler seguir els passos d'aquesta gent?

Una necessitat vital de fer alguna cosa que em ve de gust fer-la, senzillament.

M'ha tornat a sortir literari, no tinc remei.

Magda