Cuando ves tanta información etiquetada en el delicious que podría ser útil para tu trabajo y empiezas a leer cada una de estas entradas, llegas a un punto de saturación en el que el cerebro se niega a continuar y puede que sigas leyendo pero no entiendes nada, es como si estuviera escrito en un idioma desconocido. Al final tienes la sensación de acabar recopilando los datos que más se adaptan a tus ideas preconcebidas y no las que realmente se adaptan al proyecto, se tiene la sensación de que no hay tiempo suficiente para asimilar tanta materia.
Lo único que nos queda es la perseverancia en la búsqueda y el no dejarnos "enredar en la red", fácil de decir no se si tan fácil de llevar a cabo. Con todo no quiero que lo dicho suene a frustración, todo lo contrario, el hecho de investigar y buscar es algo que siempre me ha gustado mucho, solo me quejo "un poquito" de la falta de tiempo para la asimilación, supongo que al ser solo dos en el grupo vamos un poco más apuradas.
Hola Aurora,
ResponderEliminarAixò que "pateixes" es diu "infoxicació" :) i la "sufririamos en silencio" :)) com allò que diuen a l'anunci de "hemoal" si no fos perquè tenim la sort de gaudir d'aquests blocs tan fantàsctis.
De tota manera pensa que sense el delicious potser encara seria pitjor.
Salut i força!
Kenneth
Jo de cap manera crec que l'excés d'informació comporti desinformació; tot el contrari! Si vols informar-te sobre l'alimentació d'un nadó, per exemple, abans podies comprar revistes, llegir algun llibre de la biblioteca, etc. però sempre eren documents concrets. La deferència amb l'actualitat és que hem arribat a un punt en què hi ha tanta informació a l'abast de qualsevol que pots mirar per sobre uns quants resultats i escollir TU quina informació pot ser més útil.
ResponderEliminarEl que vull dir és que en cap cas ningú t'obliga a llegir tot el que trobis; només els millors resultats. És normal que un excés d'informació atabali al principi, però simplement has de quedar-te amb la part que puguis assumir.
El psocòpter Jordi