Feliciteu-nos !! Ens ho mereixem pels bons resultats de la PAC2.

Això d'exorcitar les males vibracions a través del bloc, funciona. Alguna cosa hi deu tenir a veure la feina ben feta, suposo, no? 
Ens recomanen que les entrades al bloc ens serveixin per analitzar el funcionament del grup. En el nostre cas, tant particular, crec que és a partir d'ara que podrem anar valorant la interacció de les dues components en relació al treball i l'assignatura.
Fins ara, si em permeteu, altra feina teníem a tirar endavant el treball i no ensorrar-nos en l'intent. De tota manera, si hem aconseguit endreçar la feina i dur-la pel bon camí vol dir que la dinàmica del grup tampoc no està malament, els resultats ho corroboren.
Què milloraria? en relació al grup, naturalment la comunicació. Per molt que et comuniquis, en un entorn virtual sempre tens necessitat de més comunicació. Obvi.
En relació a l'assignatura: també obvi. TEMPS, TEMPS I MÉS TEMPS. Quan comences a entrar en situació amb alguna de les eines, t'adones que si no t'espaviles... no tindràs temps per mirar-te i practicar la següent.

Sóc una persona lenta, m'agrada donar voltes i voltes, remenar, equivocar-me, discutir-me amb el pobre ordinador, no us podeu imaginar les baralles que hem tingut, sort que ell és educat i em deixa cridar i cridar sense tornar-s'hi.

I per tant, quan em començo a divertir, au canvia, passa a una altra cosa.

Pel que fa al treball col·laboratiu, no l'hem pogut disfrutar gaire. Un duet és més fàcil d'organitzar que un quartet o un cinquet, sobretot si tens horaris tan diferents com els nostres, no ens molestem per treballar, perquè bàsicament no coincidim.

Per tant la nostra experiència està essent una mica aigualida en aquest sentit. Ens estem perdent tot el marro que els altres grups deveu estar vivint. Mentre jo em barallo amb l'ordinador a saber a qui esteu dient el nom del porc vosaltres. De bon rollo sempre, és clar, només faltaria. Ara no us molestéssiu pas pel comentari, és només una mica d'enveja en aquest sentit de formar part d'un grup més nombrós.
A casa som tres germans, iaies, parelles, nebots, gossos i gats (les gallines no les hi compto perquè no m'agraden, són tontes, ni més ni menys), per tant estic acostumada als grups nombrosos. Només que presencials, massa presencials de vegades...

Ja me n'he tornat a anar. Divago.Perdó.

M'adono que vaig començar el bloc sense dirigir-me a ningú en especial, ho considerava només una teràpia que a més a més puntuava, curiós, però útil.

Ara, però, després de llegir els comentaris que heu anat afegint, realment escric pensant en vosaltres, els companys dels altres grups. No sé si a l'Aurora també li passarà, però és una manera de sentir-te acompanyada i a gust. Una sensació que ni la relació de missatges dels fòrums de les assignatures m'havia fet sentir. De veritat que us ho agraeixo de debó. Saber-te escoltada et reforça i revitalitza. 

Ara direu: torna a divagar. Doncs no. El comentari, a part del fet que us el mereixeu, també té a veure amb la reflexió que els blocs els trobo molt encertats com a comunicació virtual. Més que no pas els espais forum. Et donen la oportunitat d'expressar-te en un entorn molt més amable que no pas tots aquells fils penjats del no-res dins unes carpetes que es despleguen infinitament.

Si voleu, ja em direu què en penseu.