miércoles, 15 de diciembre de 2010

Sóc d'Olot

Ahir us parlava d'atançar la humanitat a la xarxa.
Avui no tinc paraules. Només tristesa.

Acostumada que aquests fets horrorosos només passessin lluny, a persones desconegudes, quan passen a prop i a gent propera, és estrany. No t'ho creus. Ho veus per Internet, per televisió i no t'ho creus. Com és possible?

Res més.

2 comentarios:

  1. Hola Magda,

    fa poc comentava "quina sort que no es puguin aconseguir armes!" Doncs sembla que n'hi ha massa!

    Quina llàstima!, families trencades... sense paraules.

    Kenneth

    ResponderEliminar
  2. Hola Magda,

    Ha estat un xoc per tota la societat, ànims a la gent d'Olot!


    Gemma

    ResponderEliminar