Ja hem arribat al final de l’assignatura. Només ens queda mirar enrere i reflexionar. Sobre la feina feta, la que hauríem volgut fer, el nostre grup, els altres grups.
Tot un món per valorar.
Estic satisfeta de la feina duta a terme pel nostre grup i individualment. Però hauria pogut estar millor. Em podeu dir que sempre es pot fer millor, que la perfecció no existeix. Però això no és cap consol. Miro enrere i hi trobo errors que amb més tranquil·litat potser no s’haurien produït.
Personalment he estat lenta aprenent, i això m’ha restat temps per una millor supervisió global. La pressa per aconseguir continguts amb una mica de base, ha obstaculitzat el repte per entendre i assimilar les eines multimèdia.
No he estat capaç de treballar tot el que se’m proposava amb l’energia que calia.
Com a grup hem anat tan d’aquí cap allà, patint per qui semblava ser-hi, però després no hi era, tan contentes per tot el que aconseguíem nosaltres soletes, que hem deixat molts detalls de banda.
En aquest sentit la pressió ens ha pogut.
També s’ha de dir com a constatació, no com a excusa ni justificació que ha estat la primera vegada de treballar en un entorn com el que hem conegut durant aquests mesos. Cap de les dues havíem estat components d’un grup de treball virtual i no sabíem el que l’altra faria o deixaria de fer, es comportaria o es deixaria de comportar. Tampoc no teníem clar cap on es dirigia la pròpia assignatura.
Com a duet hem sabut adaptar-nos, escoltar-nos, comunicar-nos i posar-nos d’acord per tirar endavant el treball. Hem treballat molt a gust les dues juntes. Hem tingut sort, malgrat tot.
Ha estat una assignatura per mi difícil per l’enorme quantitat d’informació i de matèries que hem hagut d’utilitzar i aprendre, però després de quan? Tres mesos? He de dir que hi ha un abans i un després d’aquesta assignatura per mi i la meva manera de treballar.
M’ha ajudat a centrar-me, a planificar, tot i que la taula de planificació no ens ha estat pas del tot útil com a grup, com a estudiant sí que la idea de tenir-ho tot clar i descrit m’ha calat.
Realment ha estat una experiència molt enriquidora.
El que més m’ha agradat, però, ha estat la última part: les valoracions per part dels companys. Potser ha estat el fet de formar part d’un grup reduït, no ho sé, però el fet de saber com veuen els altres la teva feina, com la valoren, et dóna una més bona perspectiva. Llàstima que no es pugui fer tot al llarg del treball, si així han sortit uns treballs tan fantàstics, com haurien estat amb algú al teu costat revisant i criticant cada part? Proposant noves alternatives, que al grup, per estar immers en el contingut, se li escapen?
Res més em sembla. Acabada l'assignatura tot sembla buidar-se de sentit. És com si el que ens espera , empenyés el que ja ha estat per fer-se un espai, obligant-nos a mirar endavant i deixant les experiències viscudes enrere com un bagatge útil només per enfrontar-nos al que vindrà.
Espero retrobar-vos en noves aules i noves experiències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario